Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva accessibilitat, personalitzar la teva navegació, recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació, mostrar publicitat i anuncis relacionats amb les teves preferències. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir-ne més informació a Política de cookies.
UNITAT 1

L’evolució dels dispositius

Telèfons intel·ligents, televisions intel·ligents, dispositius vestibles, cases intel·ligents… Segur que alguna vegada has sentit a parlar del concepte Internet de les coses, un dels fenòmens que més dades genera i que permet la interconnexió de diferents dispositius a través d’Internet. Descobreix també la història d’Internet, peça clau de l’aparició del big data i del desenvolupament d’alguns dels dispositius que utilitzes en el teu dia a dia.

La Internet de les coses

0:00 / 0:00
Infografia interactiva

Anatomia d’un telèfon intel·ligent

Actualment els telèfons intel·ligents poden arribar a tenir 13 sensors. Cada sensor recull un tipus d’informació de l’exterior i la processa en forma de dades. Vols saber-ne més sobre els sensors del teu telèfon intel·ligent?

Píndola 1

Dispositius que ens envolten

Internet no ens serviria de res si no tinguéssim una gran varietat de dispositius disponibles per connectar-nos a la xarxa i des dels quals podem generar, transmetre, processar i emmagatzemar la nostra informació.

Els ordinadors casolans

Als anys 70 del segle passat, es van començar a desenvolupar els primers ordinadors personals, però encara resultaven massa cars perquè el seu ús s'estengués.

Va ser a principis dels anys 80 quan aquests ordinadors es van començar a fer lloc a les taules de treball de moltes oficines. Encara eren baluernes pesades de mida gran que no servien per a molt més que processar text.

L'any 1981 es van comercialitzar ordinadors amb preus més assequibles que permetien als usuaris tenir-ne un a casa. A més a més, Microsoft va aparèixer en escena amb un nou sistema operatiu molt fàcil d'utilitzar. A partir d'aquest punt, la carrera entre Apple i Microsoft per guanyar-se el mercat va afavorir l'enorme desenvolupament de la tecnologia que ha convertit en imprescindibles els ordinadors, tant a la nostra vida professional, com a la personal.

Els telèfons intel·ligents, la revolució 

En els darrers anys, els telèfons intel·ligents han canviat el nostre estil de vida tant o més del que ho van fer temps enrere els primers ordinadors. S'ha convertit en un objecte imprescindible, sobretot per accedir a Internet. 

Els primers telèfons mòbils van sortir a la llum als anys vuitanta i l'any 1997 IBM va crear el primer prototip de telèfon intel·ligent. No obstant això, va ser Apple el qui, amb el llançament de l'iPhone l'any 2007 i la seva revolucionària pantalla tàctil va aconseguir fer-lo arribar al gran públic i va donar el tret de sortida per a la seva expansió massiva.

Els telèfons intel·ligents són, des de fa uns anys, equiparables en prestacions als ordinadors, per la qual cosa disposen del seu propi sistema operatiu. Els dos sistemes operatius més utilitzats són Android i iOS d'Apple. Mentre Apple dissenya el maquinari i el programari en conjunt, hi ha una gran multitud d'empreses que fabriquen telèfons per a Android, com per exemple Samsung, LG, Sony o BQ.

Actualment, hi ha més persones que es connecten a Internet a través del mòbil que des de l'ordinador, i en un futur proper, els mòbils jugaran un paper encara més important a l'Internet de les coses. El nostre mòbil ja pot ser la clau amb la qual entrem a casa o arrenquem el cotxe, el nostre mètode de pagament o el nostre bitllet d'avió.

La tauleta, un nou suport amb el qual informar-se i entretenir-se

Una tauleta és un ordinador portàtil de mida més gran que un telèfon intel·ligent, que disposa també d'una pantalla tàctil. És un suport més còmode per navegar per Internet, llegir llibres o notícies, jugar a jocs, etc.

El GPS, el localitzador global 

Gairebé tots els dispositius connectats a la xarxa incorporen un sistema de posicionament global que permet determinar la posició d'un objecte en qualsevol part del món. 

El GPS funciona mitjançant una xarxa de vint-i-quatre satèl·lits en òrbita sobre el planeta. El receptor localitza automàticament com a mínim quatre satèl·lits de la xarxa i, mitjançant el càlcul de la distància de cada satèl·lit respecte al punt de mesurament, es determinen les coordenades exactes d'aquest punt.

La televisió intel·ligent, el principi de l'Internet de les coses

La televisió intel·ligent integra Internet i les característiques del web 2.0. És la convergència tecnològica entre els ordinadors i els televisors. D'aquesta manera, la televisió es torna interactiva, ja que podem escollir programes a la carta i es pot accedir a Internet a través del televisor. Aquest tipus de dispositiu dóna inici a les «cases intel·ligents» i a l'Internet de les coses.

Dispositius vestibles, l'Internet que es duu posat

Són dispositius connectats a la xarxa que es duen posats, integrats en peces de roba o complements. Els anomenen dispositius vestibles o wearables. 

Actualment, els dispositius més importants dins del sector segons la categoria són els rellotges intel·ligents, les polseres d'activitat, les ulleres intel·ligents o la roba intel·ligent.

Aquests són alguns dels dispositius que tenim però l'evolució de la tecnologia de ben segur ens portarà molts d'altres encara desconeguts.

Píndola 2

La breu història d'Internet

Hi ha més de tres milions de persones que utilitzen Internet a tot el planeta. Es tracta d'un element que ha transformat per complet el món, tant a gran escala com al nostre dia a dia més quotidià. Ja hem parlat del fet que l'Internet de les coses ha donat les primeres passes per convertir-se en el que pot ser el futur d'Internet, però com hem arribat al punt al qual ens trobem? Com s'ha desenvolupat aquest fenomen en tan poc temps? 

De 1969 a 1972

La història d'Internet comença l'any 1969, quan es duu a terme la primera connexió entre dos ordinadors de les universitats de Stanford i UCLA, a través de la xarxa ARPANET.

Aquest és el començament de la primera etapa o etapa pionera d'Internet. Una fase en la qual Internet és un espai tècnic i minoritari al qual molt poques persones tenen accés, dominat per enginyers i desenvolupadors, i caracteritzat per una exploració i experimentació incessant. 

L'any 1971, només 23 ordinadors estaven connectats a aquesta xarxa primigènia, anomenada ARPANET, i va ser llavors quan Ray Tomlinson va enviar el primer correu electrònic de la història, amb aquest missatge: «qwertyuiop».  La quantitat de correus electrònics que s'han enviat des de llavors és inimaginable. I és simbòlic que aquell mateix any aparegués el primer virus informàtic, anomenat Creeper. 

De 1973  a 1978

L'any 1973, Internet va creuar l'Atlàntic i es va instal·lar a Anglaterra i a Noruega, amb només un ordinador per país connectat a Internet. Fins llavors no s'havia utilitzat fora d'Estatus Units i tampoc no s'havia anomenat Internet. Aquesta paraula es va utilitzar per primera vegada un any més tard, en una transmissió de control de protocol. 

1978

L'any 1978, va néixer el correu brossa (spam), quan l'empresa Digital Equipment Corporation va enviar el primer missatge de correu electrònic no sol·licitat a 600 usuaris d'ARPANET, tot i que no es va adoptar aquest terme fins l'any 1994.

1981

L'any 1981, IBM va llançar el primer ordinador personal, una fita importantíssima per al desenvolupament d'Internet, ja que marca el moment en què els ordinadors comencen a estar a l'abast del gran públic. 

1991

L'any 1991, Tim Berners Lee, de la CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear), crea la primera pàgina web. Neix la World Wide Web i es va llançar el primer navegador, anomenat Mosaic, capaç d'interpretar visualment el codi HTML de les pàgines web. Fins llavors, els usuaris es limitaven a utilitzar Internet per intercanviar arxius, participar en llistes de correu electrònic o compartir textos.

És en aquest moment quan arrenca la segona etapa d'Internet. Per primera vegada, els particulars poden contractar un accés a la xarxa, que es fa pública. Com els costos encara són alts i l'ús una mica complex, és una fase en la qual predominen les empreses i institucions, que són les que disposen de departaments informàtics i poden permetre's la presència a la xarxa. És el que es coneix com a Internet de les empreses.

1995

L'any 1995, es va vendre el primer llibre d'Amazon i el primer article a eBay: un punter làser.

1997

L'any 1997 desapareix Mosaic. Netscape i Internet Explorer competeixen per ser el navegador més utilitzat.

1998

L'any 1998, els desenvolupadors de Netscape creen la primera versió del navegador que avui dia coneixem com a Mozilla Firefox. Fins l'any 2008 no van aparèixer els dos nous competidors: Safari, d'Apple i Chrome, de Google.

1997

L'any 1997, es va llançar el Nokia 9000 Comunicator, el primer telèfon mòbil amb connexió a Internet.

1998

L'any 1998, va ser un any molt important en la història d'Internet per dos motius: en primer lloc va néixer Google, que va revolucionar la nostra manera d'utilitzar Internet per trobar informació i, en segon lloc, el nombre de persones que utilitzen Internet assoleix el milió. 

2000

L'any 2000 apareix el primer virus massiu, anomenat ILOVEYOU, que infecta a cinquanta milions d'usuaris.

En aquest punt, la reducció de costos i la simplificació de la tecnologia fan possible que cada vegada hi hagi més persones i no només empreses que mantinguin una activitat contínua a la xarxa. Això dóna lloc al que es coneix com a web 2.0, en la qual qualsevol pot publicar un vídeo o una fotografia, escriure un bloc o participar en una xarxa social. És l'Internet de les persones.

2001

L'any 2001, neix l'enciclopèdia col·lectiva més gran, la Viquipèdia.

2004

L'any 2004 neixen Facebook, Gmail, Flickr i Vimeo.

2005

L'any 2005 es publica el primer vídeo a Youtube.

2007

L'any 2007, es va posar a la venda el primer iPhone, un fet que dispara l'expansió d'Internet.

2010

L'any 2010 neixen Instagram i Pinterest i, un any més tard, Snapchat. Aquestes tres xarxes socials han experimentat un creixement rapidíssim aquests anys.

2015

El mes de novembre de 2015, més de tres mil milions de persones utilitzaven Internet, és a dir, aproximadament el quaranta per cent de la població mundial.

Píndola 3

La dona més «dadificada» del món

Els dispositius vestibles són els dispositius que podem dur a sobre per tal que recullin dades sobre la nostra activitat, com polseres i rellotges que compten les passes que fem o ens diuen a quina velocitat correm. 

Rachel Kalmar, una neurocientífica estatunidenca, ha arribat a dur trenta-vuit dispositius a sobre per monitorar les seves passes, activitat física, qualitat de la son, respiració, estat d'ànim o hàbits alimentaris.

No es tracta d'una obsessió de Kalmar de mesurar-ho tot, sinó que és part d'un experiment per millorar els dispositius vestibles i descobrir coses sobre les dades: com s'emmagatzemen al dispositiu i als servidors, com arriben als usuaris o com poden interaccionar amb altres aplicacions.

Kalmar creu que aquests dispositius que ens aporten tantes dades sobre nosaltres mateixos són només una eina per aconseguir un objectiu que primer hem d'establir. A més a més, recollir les nostres pròpies dades pot servir als investigadors per estudiar malalties o als metges per saber què els succeeix als seus pacients quan són fora de la consulta.

Un dels reptes d'aquesta neurocientífica és desenvolupar un anell que mesuri el nostre estat d'ànim i el relacioni amb la llum per descobrir si patim un trastorn afectiu estacional. El seu objectiu és recollir informació que ajudi a crear una nova generació de dispositius vestibles que en el futur potser seran capaços de salvar vides.

Píndola 4

Una llar intel·ligent com a assistent personal

Imagina que ets fora de casa i reps la visita d'un familiar que ve sense avisar prèviament i truca al timbre; nosaltres responem des del nostre telèfon mòbil, des d'on també podem obrir la porta, desactivar l'alarma, posar música, encendre la calefacció, veure l'interior de casa nostra i parlar amb ell per un altaveu. Totes aquestes funcions són les que proporciona una casa domòtica, que no és el mateix que una casa intel·ligent.

Una casa domòtica és capaç de realitzar una sèrie d”accions ordenades per la persona. Les ordres es poden donar al moment o, si es vol, es poden programar perquè es realitzen de manera automàtica.

Una casa intel·ligent és aquella que, mitjançant dispositius i sensors connectats a Internet, és capaç d'executar accions més complexes de manera automàtica i sense interacció per part de la persona. Amb la recopilació de dades, pot aprendre sobre els nostres hàbits, recomanar-nos millors opcions i crear una xarxa de serveis al voltant de la casa. Casa teva ofereix allò que necessites sense la necessitat de donar-li ordres.

Per exemple, s'ha creat un sistema d'il·luminació intel·ligent que connecta amb un mirall per generar diversos ambients a l'habitació segons el nostre estat d'ànim. Aquest sistema d'il·luminació, juntament amb un d'àudio, podria facilitar-nos la son i, encara més important, suavitzar el nostre despertar creant un entorn relaxat gràcies a la regulació de la intensitat de la llum i el so.

Amb aquest invent es millora el nostre confort, una de les quatre àrees d'actuació dels productes i sistemes relacionats amb les cases intel·ligents:

Comoditat

Inclou totes les actuacions que es poden dur a terme per millorar el benestar i la comoditat en una llar.

Per exemple:

Una nevera

que t'avisi de la data de caducitat dels aliments que conté per poder-los consumir abans que caduquin. D'aquesta manera, evitaríem llençar aliments a les escombraries.

Un vàter

que analitzi la teva orina i et recomani la dieta alimentària que més et convingui seguir. Això seria de gran ajuda en el camp de la salut, ja que es tindria a disposició un control permanent de la dieta, i s'evitaria contraure malalties derivades d'una mala alimentació com l'excés de colesterol, anèmia, diabetis, obesitat, etc.

Un raspall de dents

que t'avisi de qualsevol petita càries. També suposaria un progrés mèdic, ja que s'aconseguiria detectar-les amb més rapidesa i, per tant, seria més fàcil tractar-les.

Seguretat

Consisteix en una xarxa de seguretat encarregada de protegir la llar i la seguretat personal de qui hi viu, avisant en cas d'incidència. Amb els sensors, es poden detectar una infinitat de situacions fora de les habituals, com inundacions, fuites de gas, robatoris, incendis, etc.

Oci 

fa referència a tots els sistemes o infraestructures de què disposa la llar en matèria d'oci com, per exemple, consoles, cinema a casa, TDT, dispositius de distribució d'àudio i vídeo, etc. Es tracta de qualsevol sistema dedicat a l'entreteniment, que sigui integrable en una xarxa digital i que s'activi segons l'anàlisi dels nostres gustos.

Estalvi energètic

Podem gestionar la climatització i il·luminació de la llar, no regar si està plovent, abaixar les persianes si entra molta llum solar, regular la intensitat dels llums a un rang en funció de la llum natural, avisar-nos si hi ha cap fuita, apagar/encendre certs aparells, etc. Amb aquesta gestió de l'energia disminuiria la contaminació elèctrica del planeta.

La digitalització del sistema elèctric de les llars també aporta beneficis a les empreses subministradores d'energia i electricitat ja que, des de sempre, un dels principals problemes per a aquestes companyies ha estat l'excés d'energia que han de produir per evitar apagades, ja que desconeixen quina quantitat es consumirà. Això suposa malgastar una part de l'energia generada però, per a elles, és preferible produir energia sobrant que no mancant, per tal de no córrer el risc de deixar sense llum als clients. Això suposa un cost més elevat per a aquestes empreses i una repercussió més gran sobre el medi ambient. Però, què passaria si aquestes empreses sabessin en tot moment l'energia que necessitaran proporcionar l'endemà? 

Això seria possible gràcies als termòstats intel·ligents. Aquests aparells són capaços de regular la temperatura i l'electricitat de les nostres llars de manera automàtica, recollint dades a través de sensors. El seu objectiu és aprendre les preferències i costums dels habitants per establir la calefacció i aire condicionat al seu gust i necessitat. A més a més, la connexió wifi detecta el clima que fa en tot moment per realitzar variacions en funció del temps que faci. La connexió a la xarxa també permet a l'usuari controlar el sistema mitjançant un telèfon o un navegador web, però, sobretot, proporciona informació a les empreses elèctriques que els permet fer prediccions de consum molt més precises per produir l'energia estrictament necessària.

En definitiva, tots aquests serveis oferts per una casa intel·ligent es poden dissenyar a partir de les dades que es recopilen i analitzen.

final d'unitat 1

Felicitats!

Has finalitzat amb èxit la unitat 1.
Ja pots passar a la Unitat 2.

Descobreix la Unitat 2