Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i poder així millorar i personalitzar la teva experiència oferint-te continguts del teu interès. Si segueixes navegant, considerem que acceptes la seva instal·lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació en Política de cookies.
UNITAT 2

Ciutat intel·ligent, l’efecte global del big data

En aquesta unitat et submergiràs en el concepte de ciutat intel·ligent, ciutats connectades a Internet per donar resposta, a través de l'anàlisi de dades, a alguns dels principals reptes a què t’enfrontes en el teu dia a dia: transport i mobilitat, sanitat, sostenibilitat, energia i participació ciutadana.

Ciutats intel·ligents

0:00 / 0:00
Infografia interactiva

A què s’enfronten les grans ciutats

Existeixen diverses iniciatives per resoldre els reptes de les grans ciutats. Els sensors són els encarregats de generar i enviar tota la informació d’allò que passa al nostre voltant i el mòbil és l’element principal perquè el ciutadà interactuï amb les ciutats intel·ligents. Vius en una ciutat intel·ligent?

Píndola 1

A l'interior d'una ciutat intel·ligent

La intel·ligència de dades serà clau per aconseguir convertir les ciutats en ciutats intel·ligents. Aquestes dades es recolliran en diversos contextos durant llargs períodes de temps, a través d'aplicacions mòbils, dispositius vestibles i sensors instal·lats al mobiliari urbà. Una vegada recollides i analitzades, les dades ajudaran a empreses i institucions a dissenyar solucions que millorin la vida dels ciutadans.

Omplir la zona de sensors és una de les tasques més costoses a les quals s'enfronten els municipis per recollir les dades, per la qual cosa han de recórrer a la col·laboració amb les empreses.

Entre les empreses principals que han creat consorcis amb els ajuntaments per dur a terme aquests projectes de ciutats intel·ligents, s'hi troben Endesa (present a Màlaga i Almeria), IBM (a Madrid i Barcelona), Indra (a La Corunya i Gijón) i Telefónica (a Santander i València).

Els municipis lideren els projectes, però necessiten les empreses. Aquesta col·laboració pública-privada és imprescindible per determinar els requisits tècnics d'un projecte, implantar-lo, ordenar les dades i utilitzar-les de manera útil.

Amb aquesta col·laboració obligada entre empreses privades i entitats locals, s'estimula una nova indústria estratègica, és a dir, les ciutats intel·ligents generen nombroses oportunitats de negoci i possibilitats de col·laboració entre el sector públic i el privat. Es tracta d'un ecosistema que implica positivament a tots els grups d'interès: ciutadans, organitzacions, institucions, governs, universitats, empreses, experts, centres d'investigació, etc.

Quina tecnologia hi ha darrere les ciutats intel·ligents?

El primer pas per aconseguir el funcionament òptim d'una ciutat és incorporar sensors intel·ligents als elements urbans. Aquests sensors tindran com a objectiu recollir les dades necessàries per entendre en temps real com funciona la ciutat, i administrar, en conseqüència, els recursos de què disposem.

Per exemple, podem conèixer la densitat de trànsit a les vies urbanes en tot moment, localitzar places d'aparcament lliures, detectar qualsevol problema en la recollida de residus urbans i saber si s'està fent un ús excessiu de l'aigua de rec o de l'electricitat en l'enllumenat públic.

Per poder treure profit d'aquestes dades que proporcionen els sensors, es necessita una plataforma tecnològica que reculli la informació en temps real, la transmeti, l'emmagatzemi, la processi i la publiqui de manera immediata en un suport digital com, per exemple, la pantalla dels nostres telèfons intel·ligents.

Imagina que dubtes entre agafar l'autobús o la bicicleta i t'agradaria conèixer el nivell d'ocupació de l'autobús per no passar-te tot el trajecte dempeus. Per conèixer aquesta informació, necessitaríem que l'autobús tingués instal·lat un sensor que detectés el nombre de persones que hi viatgen. Una vegada recollida i processada aquesta dada, el sensor l'enviaria a una aplicació informàtica que es pot descarregar a qualsevol dispositiu digital. Probablement, l'aplicació que publicaria aquesta informació seria l'aplicació de transport públic de la ciutat, així que només necessitaries tenir-la instal·lada al teu telèfon intel·ligent per poder fer ús d'aquest servei.

Aquesta comunicació entre el sensor i el telèfon intel·ligent és un exemple clar de la relació machine to machine que obtenim gràcies a l'Internet de les coses.

Píndola 2

Els dispositius que viuen en una ciutat intel·ligent

Beacons i la tecnologia Bluetooth 

Si tens un mòbil des de fa temps, el terme geolocalització no serà nou per a tu. És la tecnologia que utilitzen moltes aplicacions per oferir-te consells i recomanacions. Per exemple, si fas la mateixa ruta en cotxe cada dia i tens un iPhone, Siri pot oferir-te una ruta alternativa en cas d'embús sense que ni tan sols ho hagis de demanar. O quan estàs esperant l'autobús o el metro, la teva aplicació de transport públic pot saber a quina parada ets i informar-te de quanta estona hauràs d'estar assegut.

Tanmateix, hi ha una tecnologia més moderna que ofereix un servei semblant i alguns avantatges. Es tracta del Beacon, un bon recurs per a la recepció i transmissió de dades que pot aplicar-se de manera senzilla i sense suposar un gran cost.

El Beacon és un petit dispositiu, de la mida d'una moneda de 50 cèntims, que emet un senyal de curt abast (màxim 50 metres) via Blueetoth. La seva funció és emetre un senyal que pugui ser localitzat per un altre aparell que tingui instal·lada una aplicació rastrejadora. La connexió entre tots dos aparells permet l'intercanvi de dades.

I quins avantatges suposa això? Doncs, per exemple, si entrem a un museu amb l'aplicació rastrejadora instal·lada i el Bluetooth del telèfon intel·ligent activat, aquests dispositius podrien informar-nos de cada obra d'art en apropar-nos-hi. O en cas d'haver de fer un tràmit a l'administració, podrien guiar-nos al lloc exacte on hem d'anar i no tornar-nos bojos de finestreta en finestreta. També podrien informar-nos sobre els transports públics que tenim disponibles a menys de 50 metres o guiar-nos fins la nostra porta d'embarcament als aeroports i avisar-nos de si s'ha retardat el nostre avió. I per als comerços suposarien una bona manera d'informar-nos d'ofertes i promocions o, encara millor, evitar-nos una llarga cua a la caixa, permetent-nos pagar des de qualsevol punt de la tenda amb el nostre mòbil.

Ja has vist que les possibilitats que ofereixen els Beacons són semblants a les de la geolocalització per GPS, però vet aquí alguns dels seus avantatges:

  • La connectivitat per Bluetooth consumeix menys bateria que el GPS.

  • En ser una tecnologia independent de la xarxa (la localització per GPS al mòbil no ho és), podem utilitzar-la a l'estranger per informar-nos sense haver d'activar la itinerància de dades.

  • Funciona amb gran precisió fins i tot dins els edificis.

  • El seu poc abast permet conèixer amb més exactitud l'oferta cultural o comercial que tenim al nostre voltant, sense haver de veure informació de llocs que queden massa lluny dins el nostre radi d'acció, com passa avui dia amb la geolocalització per GPS.

Però els Beacons també tenen inconvenients: requereixen aplicacions instal·lades per funcionar, s'ha de tenir el Bluetooth activat i la seva utilitat depèn de la voluntat de tercers de col·locar i configurar els dispositius.

Arduino: el missatger entre les màquines i els humans

En un futur proper, quan l'Internet de les coses sigui una realitat, no només hi haurà un diàleg constant entre humans i màquines, sinó també entre les mateixes màquines: interaccions que anomenem màquina a màquina (machine to machine).

Perquè la cafetera et tingui el cafè preparat quan et lleves del llit o la nevera t'avisi que t'has quedat sense llet, necessites que un sistema intermediari reculli informació d'aquestes màquines o els tradueixi les ordres.

Arduino és una de les eines que, mitjançant sensors, connecta el món físic amb el digital. En paraules del seu creador, David Cuartielles, es tracta de «tot un ecosistema de dispositius, maquinari i programari lliures per tal que la gent pugui construir els seus propis instruments digitals gràcies a la seva senzillesa i baix cost» com, per exemple, «un despertador o un control d'irrigació per a les plantes». El descriu també com un «perifèric genèric que permet llegir sensors, connectar amb el món físic i crear les teves pròpies màquines intel·ligents. És un ordinador en sí mateix».

Amb Arduino, pot ser més fàcil convertir casa teva en un sistema intel·ligent. Pensa en quin tipus de sensors voldries col·locar a certs objectes perquè et proporcionessin informació útil per al teu dia a dia. Per exemple, la nevera podria detectar si al calaix de la verdura hi ha cap aliment en mal estat i avisar-te, o bé llegir la data de caducitat de productes envasats. També pots col·locar sensors d'humitat a la terra de les plantes per tal que Arduino t'avisi sobre quan és necessari regar-les o que un detector de moviment faci sonar una alarma quan la teva mare està a punt d'obrir la porta de la teva habitació.

Píndola 3

Ciutats intel·ligents, edificis intel·ligents

Els edificis urbans, un dels elements principals de les grans urbs, consumeixen el 42 % de tota l'energia que es genera al planeta. Això implica l'obligació d'abordar aquest problema si volem una ciutat més respectuosa amb el medi ambient.

Per tant, la transformació de les ciutats en ciutats intel·ligents comportarà a la força una renovació dels edificis que les formen, i transformarà les seves infraestructures.

Les grans empreses mundials com Facebook, Google, Apple, Samsung o Amazon ja han començat a convertir les seves instal·lacions en complexos amb grans espais verds i amb sistemes de generació d'energia propis.

Aquestes companyies aposten per l'ús de les dades massives i les noves tecnologies, amb l'objectiu d'aconseguir que tota la seva activitat productiva compleixi amb la mentalitat Innovation to zero.

Aquesta filosofia, plantejada per Bill Gates l'any 2010, proposa a les grans indústries aprofitar l'oportunitat que generen la intel·ligència de dades i les noves tecnologies en l'adopció de noves iniciatives sostenibles amb les quals es compensi la seva petjada mediambiental, fins aconseguir reduir el seu impacte a zero.

Amb l'ús de les dades massives, qualsevol gran indústria pot calcular amb exactitud la seva petjada ecològica i identificar oportunitats per reduir-la. Una d'aquestes oportunitats és la de transformar els edificis en edificis intel·ligents amb sistemes digitals i recursos tecnològics que permetin una gestió eficient de l'energia a través d'una autoregulació de la temperatura, la il·luminació i el consum d'aigua generat per la instal·lació.

Amb aquesta iniciativa es contribueix a un estalvi energètic més gran i una menor contaminació del medi ambient.

Els dissenys dels edificis intel·ligents dels grans gegants digitals mostren com els arquitectes aprofiten l'oportunitat per crear autèntiques obres d'art que mostren aquesta convivència entre tecnologia i naturalesa, però que també transmeten l'evolució cap al món digital i futurista.

No és cap casualitat que els edificis intel·ligents d'aquestes companyies es trobin a Silicon Valley. Amb això, pretenen llençar un missatge verd interessant, ja que al mateix lloc on van arrencar el motor de la innovació en el desenvolupament tecnològic, ara volen aconseguir fites en el terreny de l'ecologia.

Amb això, volen demostrar que la tecnologia, la innovació i el desenvolupament són compatibles amb la naturalesa i la cura del medi ambient. És una bona manera de compensar, tot i que només sigui en part, les elevades emissions de carboni que produeixen els seus servidors gegantins, així com molts altres invents tecnològics d'avantguarda, en els quals hi inverteixen grans quantitats de diners.

Aquest és l'edifici intel·ligent que està construint

Píndola 4

Exemples reals de ciutats intel·ligents

Segons un estudi elaborat l'any 2015 pel Centre de Globalització i Estratègia de l'Escola de Negocis IESE http://www.iese.edu/research/pdfs/ST-0366.pdf, al rànquing mundial de ciutats intel·ligents, hi trobem entre les 25 primeres, 15 ciutats europees, 5 nord-americanes, 4 asiàtiques i una oceànica.

L'estudi determina que actualment Londres és la ciutat més intel·ligent del món, gràcies al seu centre de negocis i les seves infraestructures turístiques i comercials. Nova York ocupa la segona posició seguida de: Seül, Paris, Amsterdam, Viena, Tòquio, Ginebra, Singapur i, per últim, en desena posició, Munic. Respecte a Amèrica Llatina i Àfrica, encara queda molt per desenvolupar a nivell urbà. Per exemple, Santiago de Xile és la primera ciutat llatinoamericana classificada amb la posició 86, mentre que Ciutat del Cap, la primera ciutat africana, no apareix fins la posició 117.

Per realitzar aquest informe, s'han avaluat 66 indicadors de desenvolupament, a deu àrees diferenciades:

Governança

(Liderat per Londres)
Participació del ciutadà a les decisions que afecten el funcionament de les ciutats.

Planificació urbana

(Liderat per Oslo):
Creació de ciutats compactes, ben connectades i amb serveis públics accessibles.

Gestió pública

(Liderat per Londres):
Accions destinades a millorar l'eficiència de l'Administració.

Tecnologia

(Liderat per Hong Kong):
Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). 

Medi ambient

(Liderat per Zúrich, Ginebra i Helsinki):
Plans anticontaminació, recolzament a edificis ecològics, energies alternatives, gestió eficient de l'aigua i lluita contra el canvi climàtic.

Projecció internacional

(Liderat per París):
Plans turístics, atracció d'inversió estrangera i representació a l'exterior.

Cohesió social

(Liderat per Doha):
Immigració, desenvolupament de les comunitats, assistència a persones grans, eficàcia del sistema de salut i seguretat i inclusió ciutadana.

Mobilitat y transport

(Liderat per Frankfurt):
Facilitació dels desplaçaments i l'accés als serveis públics.

Capital humano

(Liderat per Londres):
Accions per atraure i retenir talent, crear plans per millorar l'educació, i impulsar la creativitat i la investigació.

Economia:

(Liderat per Nueva York):
Aspectes que promouen el desenvolupament econòmic d'un territori.

Aquests indicadors han de mantenir-se sempre dins d'un equilibri, ja que no serveix ser el millor en una de les àrees i obtenir valors molt baixos en altres. Segons IESE, la ciutat perfecta no existeix, però a través de solucions tecnològiques sostenibles, les ciutats poden arribar a ser cada vegada més intel·ligents.

Si observem la classificació de ciutats espanyoles, veiem que Barcelona se situa a la posició 34 i destaca en projecció internacional, mentre que Madrid la segueix a la posició 35 i despunta en mobilitat i transport. A més a més, Barcelona ha estat nomenada recentment Global Smart City 2015 per la prestigiosa consultora britànica Juniper Research.

Al web de l'Ajuntament de Barcelona, es poden consultar els projectes en marxa: la nova xarxa de bus amb un model ortogonal per millorar les rutes, un sistema d'assistència telemàtica gratuïta per a la gent gran, una aplicació que facilita als conductors el pagament de la zona verda i la zona blava i un sistema de gestió telemàtica del risc dels espais verds de la ciutat.

A Espanya, 60 ajuntaments formen la xarxa de ciutats intel·ligents més gran de la Unió Europea, i és el país, juntament amb Itàlia, que té més projectes enfocats en aquest sentit.

Altres ciutats espanyoles que també destaquen en l'ús de la tecnologia són Bilbao, Santander, La Corunya, Màlaga, Sevilla i València.

final d'unitat 2

Felicitats!

Has finalitzat amb èxit la unitat 2.
Ja pots passar a la part pràctica.

Descobreix la part pràctica