La nostra intimitat a mans de les aplicacions
Quan acceptes les condicions d'ús d'una aplicació per poder instal·lar-la, segurament dones permís a l'aplicació perquè accedeixi a gairebé tota la informació personal que tens al teu telèfon: missatges, agenda, registre de trucades o la teva ubicació en tot moment.
Un estudi de la Universitat de Georgetown va analitzar les condicions d'ús de les 1.300 aplicacions més importants de Google Play Store i va concloure que les aplicacions no informen de manera adequada sobre l'ús que faran de la informació que emmagatzemen, i sobre el fet que aquest accés a les dades beneficia més als desenvolupadors que als usuaris.
Un altre estudi va analitzar 110 aplicacions d'entre les més populars d'Estats Units i, gràcies a ell, es va detectar que la majoria no només recull informació no necessària per al seu funcionament i de caràcter altament sensible, com el nom d'usuari, la seva adreça de correu electrònic i la seva localització, sinó que, a més a més, la comparteix amb empreses que no pertanyen a l'empresa desenvolupadora de la mateixa aplicació, ni del sistema operatiu (Google o Apple).
Pensa en aquest escenari: si acceptem que una d'aquestes aplicacions tingui permís per accedir a la nostra localització en tot moment, una empresa que ni tan sols coneixem podria tenir un resum detallat dels itineraris que realitzem cada dia i d'on ens trobem en tot moment. Aquest tipus d'informació permet a les empreses de conèixer el comportament dels seus clients potencials i fins i tot d’oferir productes i serveis en temps real, quan passem prop de certs comerços. Però és injust i perillós que es faci sense el nostre consentiment.
El telèfon espia
Hem parlat durant tota aquesta unitat de la privadesa de les dades i de com les aplicacions que utilitzes o els llocs web que visites poden vulnerar el teu dret a la intimitat, però res et farà entendre-ho millor que el cas de (p bold) Malte Spitz. Aquest polític alemany va decidir demanar a la seva companyia telefònica totes les dades que havien recollit sobre ell, perquè segons la llei qualsevol ciutadà té dret a fer-ho. La companyia, la Deutsche Telekom, s'hi va negar, així que Spitz es va veure obligat a posar-los una demanda. Llavors, l'empresa va cedir i va entregar a Malte les dades que el seu telèfon havia recollit en sis mesos i que pots veure en aquesta direcció:http://bit.ly/1QCqXB8.
Es tracta d'un full de càlcul gegantí. A aquesta informació, Malte Spitz va afegir-hi totes les dades que es desprenen del seu compte de Twitter, el seu bloc, i altres pàgines. Dades que són públiques i que qualsevol podria recollir.
De la mateixa manera que el full de càlcul, aquest garbuix d'informació no diu gaire a simple vista, però gràcies a la visualització de dades, Malte Spitz va aconseguir demostrar una cosa esgarrifant.
Si consultes el gràfic que Spitz va elaborar amb la informació i que va publicar a la seva pàgina, hi veuràs un mapa amb cadascun dels seus moviments durant aquests sis mesos. I no només això: també podem veure quan fa una trucada, quan envia un missatge, quan agafa un tren o un avió, quan dorm o quan es connecta a Internet.
Observar el gràfic de Malte Spitz és impressionant però el que encara ho és més és pensar que se'n pot elaborar un altre de similar sobre qualsevol de nosaltres.