Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i poder així millorar i personalitzar la teva experiència oferint-te continguts del teu interès. Si segueixes navegant, considerem que acceptes la seva instal·lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació en Política de cookies.
UNITAT 1

El boom de les xarxes socials

A més de connectar amb gent, les xarxes socials et donen la possibilitat de seguir pàgines que t’interessen, compartir el seu contingut, etc. Però, n’ets conscient de fins a quin punt estàs proporcionant informació a les empreses? Les xarxes actuen com un gran aparador per donar-se a conèixer però també són un canal que es nodreix gràcies a les nostres dades personals, pel que és important ser conscients de la importància de protegir la nostra privacitat a Internet.

L’origen de les xarxes

0:00 / 0:00
Infografia interactiva

El negoci de les xarxes

Les xarxes socials són comunitats online de persones amb interessos o activitats en comú. La tipologia de les xarxes socials pot ser horitzontal o vertical. De quina tipologia són les que utilitzes?

Píndola 1

La teoria dels sis graus de separació

L'any 1930, l'escriptor hongarès Frigyes Karinthy va escriure un relat anomenat Chains, on exposava una hipòtesi molt interessant, que segurament hagis sentit alguna vegada, tot i que el nom d'aquest escriptor no et soni gens ni mica.

La teoria és la següent: (p bold) qualsevol persona del planeta està connectada a qualsevol altra per una cadena de només cinc persones conegudes. És a dir, que només sis vincles et separen d'aquella persona que admires i et sembla inabastable, o aquella altra persona que ni tan sols saps que existeix.

La hipòtesi es basa en què el nombre de coneguts creix de manera exponencial amb el nombre d'enllaços a la cadena. Segons aquesta teoria, es calcula que cada persona coneix, de mitjana, entre amics, familiars i companys de feina o escola, unes 100 persones. Si cadascuna d'aquestes persones properes es relaciona amb unes altres 100, qualsevol individu podria fer arribar un missatge a 10.000 persones només demanant als seus amics que passessin el missatge als seus coneguts.

Aquestes 10.000 persones serien contactes de segon nivell. És a dir, que la persona que passa el missatge no els coneix, però podria demanar als seus amics que els presentés. És un tipus de xarxa social informal a la qual es sol recórrer quan preguntem a algú, per exemple, si coneix a una altra persona a la qual li pogués interessar comprar-nos la bicicleta, o que ens volgués contractar un cangur.

Si aquests 10.000 contactes coneixen a uns altres 100, la xarxa s'ampliaria a 1.000.000 de persones connectades en un tercer nivell, a 100.000.000 a un quart nivell, a 10.000.000.000 en un cinquè nivell i a 1.000.000.000.000 en un sisè nivell. En sis passos, i amb les tecnologies disponibles, es podria enviar un missatge a qualsevol persona del planeta.

Tanmateix, la teoria suposa que cada persona coneix a 100 persones diferents, però a la pràctica moltes d'elles poden ser persones conegudes comunes.

El que és cert és que l'únic estudi que s'ha fet per provar aquesta teoria el va dur a terme l'Equip Científic de Dades de Facebook l'any 2011, amb tots els usuaris actius de la seva pàgina en aquell moment: 721.000.000 membres (al voltant del 10 % de la població mundial). I el que va demostrar va ser encara més sorprenent. L'estudi va provar que actualment només hi ha 4 graus de separació entre nosaltres.

Els resultats van demostrar que el 99,6 % de parells d'usuaris estaven connectats per 4 graus de separació, per la qual cosa la famosa dita, el món és un mocador, s'està convertint en una realitat.

Píndola 2

La meva privadesa i dades: què s'ha de fer?

La majoria de les aplicacions, xarxes socials i serveis web ens permeten gaudir de les seves prestacions de manera gratuïta a canvi de poder analitzar les nostres dades personals. Hem passat de ser clients o consumidors a convertir-nos en els mateixos productes amb els quals comercien aquestes empreses.

A partir de la nostra activitat a les xarxes (clics a «M'agrada», publicacions, comparticions, vídeos visualitzats, articles llegits i, en definitiva, el contingut pel qual ens interessem en aquestes plataformes) es desprèn la nostra petjada digital, és a dir, el rastre que deixem en utilitzar Internet i que pot ser vist per altres persones o emmagatzemat en una base de dades. Aquest historial en línia mostra els teus gustos i interessos. Amb aquestes dades, les xarxes socials obtenen un benefici econòmic proporcionat pels anunciants, que busquen adreçar-se a possibles clients o que volen informació que els permeti fer-se una idea dels hàbits dels usuaris quan es connecten a Internet.

Això no és necessàriament dolent. Nosaltres traiem profit del servei que aquestes empreses ens ofereixen i les conseqüències de cedir les nostres dades no han de ser negatives: la publicitat que apareix quan naveguem per Internet està cada vegada més personalitzada i s'ajusta a allò que ens interessa.

Però és imprescindible que siguem conscients de com funciona el sistema. Si cedim les nostres dades sense pensar-nos-ho quan descarreguem aplicacions, si acceptem a tots els avisos sobre permisos i privacitat sense ni tan sols llegir-los podem acabar sent víctimes de pràctiques fraudulentes.

Hem de protegir la nostra privacitat a Internet i controlar la informació personal que intercanviem quan interaccionem amb diferents serveis en línia‑.

Aquestes són algunes recomanacions bàsiques per protegir la nostra privacitat a la xarxa:

Conèixer les polítiques de privacitat

Tots tenim dret a que les nostres dades de caràcter personal estiguin protegides per la Llei. És obligatori que qualsevol xarxa social ens doni opció a decidir qui té accés a les nostres dades i a saber per què s'utilitzen. També han d'informar-nos de com modificar-les o com esborrar-les dels seus fitxers de dades. Els drets per protegir les dades personals de qualsevol persona, major o menor d'edat, es coneixen com a drets ARCO (drets d'Accés, Rectificació, Cancel·lació i Oposició). Per això, abans d'introduir qualsevol dada personal a Internet, és important assegurar-se que el web o servei que s'està utilitzant disposa d'una política de privacitat i, una vegada trobada, llegir-la detingudament.

Protegir els nostres dispositius mòbils amb una clau

Els telèfons intel·ligents i les tauletes emmagatzemen una gran quantitat d'informació personal. Si cauen en mans de tercers, podrien accedir a les aplicacions, correus electrònics, fotografies i vídeos del propietari.

Administrar les contrasenyes d'una manera responsable i intel·ligent

No utilitzar sempre la mateixa contrasenya i escollir-les complexes, combinant aleatòriament lletres i xifres.

Netejar l'historial i les galetes dels nostres dispositius i establir la navegació privada

Les galetes són petits arxius que s'instal·len durant la navegació i permeten, entre altres funcions, conèixer en detall els hàbits de comportament en línia ‑de l'usuari.És recomanable esborrar-les regularment i saber que existeixen fórmules per evitar deixar un rastre dels llocs que visitem, com la navegació privada.

Com esborrar les galetes? Es tracta d'un senzill pas amb el qual pots evitar que es rastregi la teva activitat en línia‑.El primer que s'ha de fer és seguir aquesta ruta: Inici>Tauler de control>Opcions d'Internet; una vegada hi siguem, farem clic en Eliminar les galetes, Eliminar l'historial i Eliminar fitxers. D'aquesta manera, ja haurem acabat amb la neteja dels arxius d'Internet. Però recorda fer-ho cada poc temps, ja que no s'eliminen de manera permanent.

Revisar la configuració de privacitat

Els navegadors, les aplicacions i les xarxes socials poden ser una important font d'informació personal. Els usuaris han de revisar periòdicament la seva respectiva configuració de privacitat, i controlar, per exemple, en el cas de les xarxes socials, qui pot veure les dades que publiquen.

Agregar com a contactes només a persones que coneixem

A les xarxes socials, s'ha d'evitar acceptar gent de dubtosa procedència. Moltes persones mesuren l'èxit del seu compte per la quantitat de contactes que tenen, sense tenir en compte que poden estar facilitant l'entrada a un atac cibernètic de qualsevol tipus.

Protegir les dades personals i la informació compromesa

Procurar que la informació que es penja no sigui massa específica, com el telèfon o la direcció de casa o de la feina i intentar no fer comentaris que puguin posar-nos en risc, com per exemple que marxem de vacances i la casa es queda buida.

No proporcionar l'adreça de correu, el telèfon o el codi postal de manera continuada.

Avui dia, per registrar-nos a qualsevol pàgina web o promoció, necessitem donar la nostra adreça de correu electrònic.Després utilitzen la nostra adreça de correu electrònic‑ per enviar-nos promocions que no desitgem.

Prendre precaucions quan transferim dades financeres a través d'Internet

Qualsevol transacció comercial ha de realitzar-se a través de servidors segurs (pàgines la URL de les quals comença per HTTPS) o bé mitjançant serveis de confiança.Tampoc no és recomanable realitzar compres en línia mitjançant xarxes wifi públiques.

Posar una alerta de Google amb el teu nom

Aquesta és una manera molt fàcil d'estar a l'aguait d'allò que es diu sobre tu a Internet.

Desactivar la geolocalització quan no se’n requereixi l'ús

La geolocalització, present a gran quantitat de xarxes socials i aplicacions mòbils, pot arribar a revelar detalls i pautes de conducta sobre la vida privada de l'usuari. És recomanable desactivar aquesta opció quan no la necessitem.

Tancar totes les sessions a les quals accedeixis

Si no tanquem la sessió, les possibilitats de rastreig poden ser infinites.

Xifrar els nostres dispositius

El xifrat és el procés a través del qual la informació pot ser codificada per tal que ningú més pugui accedir a ella.

En cas de ser usuari de Mac, vés a «Eines», «Seguretat i privacitat», escolleix «FileVault» i després «Canviar a FileVault».Els usuaris de Windows hauran d'utilitzar BitLocker.

Actualitzar sempre tots els programes amb les darreres versions

Tenir el sistema operatiu actualitzat, tant en ordinadors com en dispositius mòbils. Les darreres versions són més segures, perquè són les que amb més freqüència corregeixen les vulnerabilitats (errors de programació) que permeten als pirates informàtics infiltrar-se als dispositius. El navegador també ha d'estar actualitzat.

Disposar d'un antivirus

Qualsevol dispositiu amb accés a Internet (també els mòbils) ha de tenir un antivirus actualitzat. La majoria dels dispositius inclouen un de sèrie, que s'actualitza automàticament. Si no és així, convé adquirir-lo o instal·lar-ne un..

Píndola 3

Facebook, la xarxa que tot ho veu

A Facebook, tots seguim pàgines que publiquen continguts que ens interessen i fem clic a «M'agrada» sobre allò que comparteixen els nostres contactes, però som conscients de fins a quin punt aquesta activitat proporciona informació a les empreses?

Si nosaltres mateixos podem deduir moltes coses explorant el perfil d'una persona desconeguda (qui no ho ha fet alguna vegada?), imagina la potència que té la intel·ligència de dades a l'hora d'analitzar la nostra activitat a Facebook: quan fem clic a «M'agrada», quan fem comentaris, pugem fotografies o interactuem amb altres usuaris, etc.

El Departament Científic de Dades (p italic)(Data Science Team)de Facebook és qui s'encarrega de recollir i analitzar tota aquesta informació. Amb ella poden determinar els nostres gustos i interessos i les tendències que seguim.

Facebook obté beneficis econòmics venent espais publicitaris a altres empreses. Aquests ingressos depenen de la quantitat de gent que vegi els anuncis, per la qual cosa Facebook intenta mantenir actius els seus usuaris. Per fer-ho, utilitza la informació que li proporciona el seu departament de dades i dissenya una experiència més personalitzada:a cada usuari li apareixen els continguts, els suggeriments d'amics i la publicitat que més s'ajusta al seu perfil i a la seva activitat a la xarxa.

Per a Facebook, és important obtenir coneixement no només de les (p bold) dades quantitatives (les que es poden expressar en xifres), sinó també de les qualitatives. La seva intenció és analitzar com ens comportem, com ens comuniquem, per què ho fem i quins esdeveniments de les nostres vides o del món en general impulsen les nostres respostes emocionals.

Tanmateix, molts usuaris no estan contents amb la quantitat de dades que Facebook recopila sobre ells i fins i tot arriben a esborrar comptes per aquest motiu. Legalment, Facebook està obligat a mostrar-nos quin tipus d'informació personal està emmagatzemant. Si tens un compte i entres a la configuració, veuràs que apareix l'opció de descarregar una còpia de les teves dades. A banda de fotografies, vídeos, comentaris, missatges i publicacions, a la còpia apareixen també els dispositius des dels que t'has connectat, inicis i tancaments de sessió, a quins anuncis has fet clic, quins creu que són els teus interessos (amb llistats que poden presentar més de 300 temes) i una extensa llista dels teus contactes que inclou els correus i números de telèfon.

Facebook és una de les xarxes socials de les quals es coneix més la tasca de recollida de dades, i s'ha guanyat la desconfiança d'alguns dels usuaris per falta de garanties sobre la preservació de la seva privacitat. Però de ben segur moltes altres xarxes socials fan el mateix, xarxes que utilitzes diàriament sense tenir coneixement de què és el que saben de tu.

A banda de Facebook, un altre dels gegants digitals principals que més informació recull de les activitats dels usuaris és Google. Tenint en compte que són els que tenen un volum de públic més elevat, el seu poder informatiu és extraordinari i d'un valor inimaginable.

Píndola 4

Els nous influenciadors o influencers de la societat

Com hem dit anteriorment, les xarxes socials permeten conversar amb multitud de persones a la vegada. Això suposa un avantatge per a totes aquelles persones que volen donar-se a conèixer i mostrar les seves habilitats. Les xarxes són un gran aparador, un pont amb la societat. A les grans marques els ha costat entendre com funcionen, com pot ser beneficiós publicar contingut de manera gratuïta. Els que més han sabut aprofitar això han estat els qui començaven des de zero, com a complets desconeguts per a la societat. Aquest és el cas de molts artistes que han aconseguit fer-se famosos de la nit al dia. L'exemple més conegut és Justin Bieber, que es va fer popular per interpretar cançons d'altres estrelles musicals a través de Youtube.

Un altre artista que es va popularitzar gràcies a aquesta plataforma de vídeos és Lana del Rey, que havia enregistrat un disc abans, però no va aconseguir la fama fins que va pujar un vídeo a Youtube.

Justin Bieber
Lana del Rey

Aquests i molts altres casos són un clar exemple de com moltes vegades el «boca-orella» funciona millor que una bona i costosa campanya de màrqueting.

La majoria d'aquests artistes han impulsat les seves carreres gràcies a les xarxes socials i les han utilitzat com a mitjà per donar-se a conèixer. Però després hi ha qui ha creat un ofici basat en l'ús de les xarxes socials, com els anomenats influenciadors de la societat. Sempre han existit personatges amb una elevada capacitat per establir noves conductes socials, hàbits i tendències. La diferència és que avui dia el principal camp d'actuació per a aquests individus són les xarxes socials.

Trobem dos exemples que són actualment els més generalitzats:

Youtuber, un ofici molt rentable

YouTube és la plataforma de vídeos de reproducció en temps real més popular del món. Es va crear l'any 2005 i només un any després, Google la va comprar per 1.300 milions de dòlars, cosa que la va convertir en una de les adquisicions més rentables de la història d'Internet.

Youtube permet a qualsevol pujar i publicar els seus mateixos vídeos, però va ser a partir que va començar a compartir amb els usuaris els ingressos que obtenia en publicitat per les visualitzacions quan ésser (p italic) youtuber va passar a convertir-se en una autèntica professió. Els tres (p italic) youtubers (és a dir, usuaris que tenen un canal propi a Youtube) més seguits al món són, actualment, PewDiePie, HolaSoyGerman i Smosh. Junts sumen uns ingressos anuals mínims d'1.248.600 euros i superen en popularitat les estrelles musicals del moment, segons la pàgina web d'estadístiques de Youtube, Social Blade.

PieDiePie aka Felix Kjellberg
HolaSoyGermán aka Germán Garmendia
Smosh aka Ian Hecox y Daniel Padilla

Avui dia, Youtube és la tercera web més visitada del món i el segon cercador més utilitzat després de Google. Cada minut, els seus usuaris (uns mil milions) pugen més de 300 hores de vídeo. No només ha fet possible que algunes persones puguin guanyar-s'hi la vida, sinó que també ha canviat la nostra manera de consumir aquest tipus d'entreteniment audiovisual. Ara nosaltres escollim què volem veure i quan ho volem veure.

Hi ha canals sobre videojocs, humor, moda, bellesa, cuina o gairebé qualsevol tema imaginable, tot i que el públic que predomina de moment són els adolescents i els joves (entre 13 i 24 anys).

Tot i que ser youtuber sembla una professió fàcil i rendible, no és tan senzill arribar a un nivell que ens permeti viure d'això. Youtube comparteix amb l'autor els ingressos generats pels anuncis que apareixen abans i després del vídeo, i a la resta de la pàgina. Generalment, les 1.000 visites es paguen a més o menys un euro, tot i que no hi ha un estàndard. YouTube sol pagar de manera mensual, quan s'ha arribat a un import mínim d'uns 100 euros. Si no és així,aquest s'anirà acumulant.

Si fem comptes, veurem que no es tracta de tants diners. És necessari aconseguir moltes visites per obtenir un pagament una mica considerable. Si, per exemple, volguéssim aconseguir uns ingressos addicionals de 250 euros al mes, hauríem de fer 4 vídeos mensuals i aconseguir per cadascun una mica més de 60.000 visites. Els acords poden millorar quan augmenten les visites.

Instagramers, la inspiració per a les marques

nstagram és una xarxa social d'imatges, en les quals participen usuaris amb interessos molt diversos. Hi ha comptes sobre gastronomia, il·lustració, moda, viatges o arquitectura, per citar alguns exemples.

Tot i que Instagram no paga res als usuaris que comparteixen les seves fotografies, fa temps que les marques van començar a posar-se en contacte amb aquelles persones que gràcies al seu estil particular o a la qualitat de les seves fotografies havien aconseguit reunir una enorme quantitat de seguidors. Alguns d'aquests instagramers han aconseguit l'èxit gràcies a la visibilitat que els ha proporcionat aquesta plataforma per mostrar el seu art i la seva creativitat. Altres han estat contractats per empreses per protagonitzar les seves campanyes publicitàries o realitzar col·laboracions. A vegades una marca regala el seu producte a canvi que la persona pugi al seu compte una fotografia amb una menció, però en el cas dels instagramers amb més seguidors, com algunes models, una simple autofoto o selfie pot pagar-se amb milers d'euros.

Community manager o gestor de comunitats, el vigilant a l’ombra

Amb l'ànsia de les empreses per publicitar-se a través de les xarxes socials neix l'ofici del gestor de comunitats, com un gestor dels perfils digitals d'aquestes empreses. Tenint en compte el poder d'influència que tenen les xarxes sobre la societat, totes les marques volen aparèixer-hi, però algú ha d'encarregar-se d'administrar l'activitat dels seus perfils, de recollir tot allò que se'n diu sobre la marca.

Vetllen per la identitat de la marca i per la seva reputació, decideixen el contingut que s'hi publicarà, responen als missatges dels usuaris, però sempre parlant en nom de la marca i no de manera personal. Són els vigilants a l’ombra, ja que a diferència dels influenciadors, la seva identitat no sol conèixer-se.

community manager

final d'unitat 1

Felicitats!

Has finalitzat amb èxit la unitat 1.
Ja pots passar a la Unitat 2.

Descobreix la Unitat 2

Benvingut/da a l’espai docent de BigData!

Aquí trobaràs tots els recursos necessaris per aplicar el programa a l’aula.

Programa BigData

Nivell educatiu recomanat:

3r. i 4rt. d’ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà.

Objectius didàctics:

  1. Desenvolupar una actitud activa, crítica i realista envers les tecnologies i els mitjans tecnològics.

  2. Reconèixer la presència de les dades digitals a la nostra vida, com també les implicacions que hi tenen.

  3. Conèixer procediments d’extracció i processament de dades per generar coneixement i participar en la societat.

Competència clau:

BigData contribueix de manera directa i específica al desenvolupament de la competència digital.

Itineraris d’aplicació:

  • Reduït: 9 sessions*

  • Mitjà: 12 sessions*

  • Complet: 21 sessions*

*Cada sessió té una durada aproximada d’1 hora lectiva

Materials

  • Presentació del programa educatiu BigData: coneix tots els elements clau sobre el disseny del programa i organitza les classes. | Descarrega

  • Guia de capacitació per aplicar el programa: et proposem tres escenaris i tres itineraris per aplicar el programa a l’aula, a més de recomanacions sobre metodologies pedagògiques per dur-lo a terme. Tria el que s’adapti més a les necessitats de l’alumnat. | Descarrega

  • Programació didàctica: descarrega’t totes les sessions i activitats per dur a terme el programa. | Descarrega