Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i poder així millorar i personalitzar la teva experiència oferint-te continguts del teu interès. Si segueixes navegant, considerem que acceptes la seva instal·lació i ús. Pots canviar la configuració o obtenir més informació en Política de cookies.
UNITAT 2

La revolució social de les xarxes

Les xarxes socials també han revolucionat el nostre dia a dia. La seva irrupció i creixement han transformat els nostres hàbits i estil de vida, apoderant els ciutadans com mai abans a la història. Dia a dia alimentem les xarxes de dades i informació que acaba constituint la nostra identitat, la nostra petjada i la nostra reputació digital. És per això que hem d’actuar amb responsabilitat quan hi publiquem. Internet és un sector molt canviant i es fa difícil regular en la seva globalitat però a poc a poc es va regulant.

El poder de les xarxes socials

0:00 / 0:00
Infografia interactiva

L’art de gestionar les xarxes

La xarxa que tot ho sap i mai oblida. Equivocar-se a internet pot sortir molt car, ja que els errors que cometem es poden registrar o capturar i per això perdurar durant molt temps. Analitzem les principals característiques de les xarxes socials.

Píndola 1

El nostre jo digital

L'activitat que desenvolupem a les xarxes socials contribueix en gran mesura a la construcció del que podríem anomenar l'ADN digital. És un reflex de com som, què fem dia rere dia, de amb quin tipus de gent ens envoltem, què pensem i què diem.

Ja hem vist que quan visitem pàgines o utilitzem serveis en línia, deixem un rastre d'informació mitjançant les galetes, que en ocasions les aplicacions i els navegadors recullen i utilitzen per als seus propis objectius. Tot i que hem de ser conscients d'això i hem d'intentar que no es violi la nostra privacitat, encara hem de ser més responsables amb la informació que publiquem voluntàriament i que pot tenir conseqüències encara més greus. Una cosa que hem de tenir en compte quan escrivim opinions i comentaris o pugem fotografies i vídeos a Internet, és que si ens penedim d'haver-ho fet, pot ser que sigui massa tard per esborrar-los.

La falta d'experiència en la gestió de les xarxes socials ha jugat males passades a tot tipus de persones: desconegudes, famoses o figures d'autoritat. Molts famosos, com cantants i actors, han estat ridiculitzats públicament per un simple lapsus, tot i haver demanat disculpes. Tanmateix, en altres ocasions, les repercussions han estat molt més greus.

Publicar informació personal sense voler, per exemple, és un error que hem d'evitar tant sí com no. La famosa presentadora de televisió Paula Vázquez va publicar el seu número de telèfon mòbil per error quan va pujar un comunicat d'accident de trànsit. En poques hores tenia 3.689 trucades, 1.623 SMS, 258 missatges de veu i 6.384 missatges de WhatsApp. Per suposat, va haver-se de canviar de número. Però encara pitjor és el cas d'alguns usuaris que van publicar fotografies de les seves targetes de crèdit per mostrar el seu disseny personalitzat, sense tenir la precaució d'ocultar-ne el número.

Una broma, un comentari sarcàstic o una mostra d'humor negre poden posar-nos en problemes seriosos. Un dels primers casos amb molta repercussió a Espanya va ser el del director de cinema Nacho Vigalondo, que va perdre el seu bloc a El País per fer un comentari sobre l'Holocaust a Twitter. De manera més recent, el regidor de l'Ajuntament de Madrid Guillermo Zapata va ser dut davant dels tribunals per uns acudits sobre ETA que havia publicat a Twitter diversos anys abans d'ocupar un càrrec públic.

Paula Vázquez

Nacho Vigalondo

Guillermo Zapata

Tot i així, no només ens ha de preocupar el que publiquem a les xarxes socials si som famosos o volem fer una carrera política en el futur, ja que moltíssimes persones desconegudes han perdut la seva feina per fer un comentari que s'ha considerat racista o desagradable i, encara pitjor, en alguns casos han patit una persecució tan gran que s'han vist obligades a desaparèixer del mapa.

El que és important en aquests casos no és reflexionar sobre si aquests comentaris eren ofensius o no, si estaven fets en clau d'humor i no pretenien fer mal a ningú o si, al contrari, mereixien realment un càstig. El que hem de tenir en compte és que qualsevol cosa que publiquem a Internet és susceptible de viralitzar-se, és a dir, d'estendre's a una gran quantitat de persones en poc temps, però també és susceptible de ser extreta de context. Dóna igual que formi part d'una conversa entre amics, que estiguéssim fent broma o que hàgim canviat d'opinió. Si s'ha convertit en una bola de neu gegant, ja no la podrem aturar.

Per tot això, és important que tinguem cura de la nostra (p bold) reputació en línia, és a dir, de la valoració que pot fer-se de nosaltres a partir de la nostra activitat a Internet. Hem de ser conscients que qualsevol pot cercar el nostre nom a Google o localitzar els nostres perfils a les xarxes socials i fer-se una imatge de nosaltres. Això inclou professors, pares d'amics, caps, companys de feina i fins i tot possibles parelles. A més a més, és necessari que apliquem l'empatia i respectem la reputació en línia ‑d'altres persones. Segur que et sembla divertit compartir aquest vídeo graciós d'algú fent el ridícul, però què sentiries si la persona ridiculitzada fossis tu?

Notícies amb exemples de casos de ficades de pota a les xarxes:

Píndola 2

Snapchat: una aplicació irresistible

Segons les xifres, Snapchat és l'aplicació preferida dels adolescents. Els usuaris hi poden enviar imatges o vídeos que més tard desapareixen.

Evan Spiegel i Bobby Murphy van crear Snapchat l'any 2011, i no hi ha gaire gent adulta que l'utilitzi. La majoria dels pares no tenen ni idea de com l'utilitzen els seus fills, o no els interessa gaire. Si els teus pares, i fins i tot els teus avis, són a Facebook, és normal que prefereixis una xarxa social com Snapchat, en la qual tens més independència.

Evan Spiegel y Bobby Murphy

Pots enviar als teus amics fotografies d'allò que et passa al teu dia a dia, ensenyar-los les sabatilles esportives que t'has comprat o la cara que tens quan et despertes, sabent que les imatges desapareixeran en segons. Això transmet una (p bold) sensació irreal de privacitat. Dipositem la nostra confiança en aquest servei sense qüestionar-nos res i ens deixem endur pels nostres impulsos sense aturar-nos a pensar ni un sol moment en allò que estem fent.

Tanmateix, en el cas d'Snapchat, la seva promesa de fer desaparèixer la teva publicació s'esvaeix quan algú captura les teves imatges, i tot i que l'aplicació t'avisa, hi ha mètodes per aconseguir-ho sense que te n'assabentis. Tot i que a aquestes alçades crec que gairebé tots els usuaris coneixen aquesta trampa, encara hi ha gent que es penedeix de compartir el que comparteix.

Si una fotografia de contingut privat cau en mans equivocades, tot i que l'aplicació te n'avisi, ja no podràs fer res per evitar-ho.

Snapchat pot ser la xarxa social més divertida, o la que més infeliç et faci. Tot depèn de si ets capaç d'utilitzar-la correctament.

Aquests són alguns perills a Snapchat i a la resta de xarxes socials. Els coneixes? Els has patit?

Sexting 

El sexting és l'acció d'enviar fotografies de contingut sexual a altres contactes. No seria res perillós per si sol, sinó fos perquè a la majoria dels casos, les teves fotografies acaben essent vistes per l'última persona que voldries que les veiés.

Ciberbullying

El ciberassetjament o ciberbullying és tan horrible com l'assetjament escolar o bullying, amb un afegit de covardia, perquè es fa a través de la xarxa.

Grooming

El ciberassetjament a menors o grooming consisteix en l'aguait que fan alguns adults a menors amb l'objectiu d'intimidar-los o d’assetjar-los sexualment.

Gossiping 

Vol dir xafardejar en anglès. Tots som una mica tafaners, però quan es creen grups per criticar a companys de classe o s'envien missatges anònims, es converteix en una forma d'assetjament molt perjudicial.

Phishing

El phishing sol fer-se a través de pàgines fraudulentes que aconsegueixen enganyar-te perquè introdueixis les teves dades personals. Després utilitzen aquestes dades per suplantar la identitat o entrar als teus comptes.

Nomofobia

És una abreviatura de l'expressió anglesa no-mobile-phone phobia. Ja et pots imaginar, llavors, què significa: la necessitat malaltissa d'estar en contacte permanent amb el nostre mòbil.

Píndola 3

La llei et protegeix

Aquests són els principis bàsics marcats per la Llei que han de complir les xarxes socials:

Confidencialitat

Implica que la informació només podrà ser accessible a aquelles entitats o persones autoritzades a les quals l'usuari doni el seu consentiment. D'aquesta manera, i especialment a les xarxes socials, aquest estàndard resulta de vital importància perquè un mal ús de la informació podria comportar greus conseqüències per a la vida de les persones.

Integritat

La informació que apareix a la xarxa únicament pot ser modificada per les entitats o persones autoritzades.

 

Autenticació

És necessari establir mecanismes de verificació de la identitat digital de les persones i entitats a la xarxa per poder controlar que l'usuari sigui realment qui diu ser.

 

Però no hem d'oblidar que publiquem o no un contingut, si és un contingut digital, es pot piratejar. Aquest és un perill que aguaita més als personatges públics i famosos que a la resta de ciutadans.

Hi ha nombrosos casos de pirates informàtics que han accedit als dispositius digitals de personalitats rellevants amb l'objectiu de publicar continguts íntims sobre aquests per perjudicar la seva imatge. Molts polítics ho han patit.

A Espanya, el Codi Penal castiga la difusió de vídeos íntims sense consentiment. Enregistrat amb permís, divulgat sense permís; aquest és el lema que promou la llei que castiga amb una pena de presó de tres mesos a un any o una multa de sis a dotze mesos a qui, «sense autorització de la persona afectada, difongui, reveli o cedeixi a tercers imatges o gravacions audiovisuals d'aquella», sempre i quan aquesta difusió perjudiqui greument la intimitat personal d'aquella persona.

A Mérida, un informàtic va ser condemnat a vuit anys de presó per haver difós a Internet una sèrie de fotografies íntimes en les quals apareixien o intervenien persones conegudes en la vida pública de la ciutat extremenya. La sentència va condemnar l'acusat per un delicte de descobriment i revelació de secrets i va haver d'indemnitzar els tres afectats amb 100.000 euros.

A la sentència hi figura que aquestes persones «de certa importància social a la localitat i molt conegudes, van patir un greu sofriment moral i conseqüències nefastes a la seva vida personal, familiar i professional".

La regulació de l'ús d'Internet és positiva per a tothom, ja que ens protegeix com a usuaris i estableix uns límits de privacitat. Tanmateix, algunes vegades la Llei s'excedeix en la seva actuació per falta d'una legislació definitiva que sovint queda obsoleta per la rapidesa amb què canvia el comportament dels usuaris a la xarxa.

Un exemple és el cas del jove ciberactivista (p bold) Aaron Swartz, cofundador de l'espai en línia Reddit. El seu delicte va ser connectar-se a la xarxa wifi del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) amb la contrasenya d'estudiant de Harvard i copiar quatre milions de documents de la biblioteca digital. Res de valor. Va succeir el mes de setembre de 2010; quan ho va fer ni tan sols va intentar amagar-se gaire.L'Aaron no creia que estigués robant i realment mai no va piratejar la xarxa del MIT; oberta a tots els qui, com ell, en tenien la contrassenya. Després de la seva detenció, va retornar tota la informació i tema tancat.Tanmateix, el MIT i el fiscal general de Massachusetts van insistir en donar una lliçó pel seu desafiament de poder..

Aaron Swartz

El van acusar de 13 càrrecs i ell es va declarar innocent.Els seus defensors van assegurar que només mereixia ser acusat de violar les normes d'ús de la xarxa. Li van imposar una multa d'un milió de dòlars i 35 anys de presó.

El cas d'Aaron va despertar una lluita contra la duresa de les lleis establertes per protegir-nos a la xarxa, considerant que sovint fracassen en el seu objectiu principal, que és protegir als ciutadans.

El problema és que molts ciberactivistes persegueixen l'objectiu de destapar la invasió que les empreses o les institucions exerceixen sobre la privacitat dels usuaris d'Internet.Però per destapar aquestes pràctiques incorren en el mateix delicte que tant condemnen amb la justificació que «el fi justifica els mitjans».

El ciberactivisme és una forma d'activisme a través de la telefonia mòbil que aprofita les xarxes socials per difondre missatges de mobilització als ciutadans. Les grans organitzacions internacionals d'activisme polític, drets humans i ecologia, com Oxfam Intermón, Amnistia Internacional o Greenpeace també han utilitzat tècniques de ciberactivisme per denunciar males pràctiques de grans empreses o governs.

 

Píndola 4

Canviar les coses amb un clic

La llei intenta emparar el nostre dret a la privacitat i la protecció dels nostres continguts, però a gairebé tots els països trobem nombrosos retrets de la ciutadania respecte dels problemes legislatius pels quals es regeix.

Amb l'objectiu de donar visibilitat a les demandes socials amb els recursos digitals neixen les plataformes d'activisme.

Segur que t'has creuat alguna vegada a Internet amb una petició de firmes per a una causa. Aquest tipus d'iniciatives es duen a terme mitjançant plataformes digitals com Change.org i Avaaz, que recullen firmes per fer realitat propostes ciutadanes. És una nova forma de resoldre problemes socials, sorprenent en alguns casos, en els quals les peticions arriben a bon port sense que ningú no hagi hagut ni tan sols d'aixecar-se del sofà.

El funcionament de (p bold) Change.org, la plataforma d'aquest tipus amb més usuaris, és molt senzill: una persona inicia una petició de suports per a una causa i la gent pot signar en línia. Una vegada la campanya ha aconseguit un nombre de signatures significatiu, aquestes es presenten al responsable polític o al directiu del qual depengui la causa. I, en molts casos, l'objectiu s'aconsegueix.

Entre les campanyes més reeixides del servei destaquen: aconseguir que s'estiguin tancant clíniques de tortura a homosexuals a Equador, canvis a la Llei d'Espectacles de la Comunitat de Madrid, després de la petició iniciada per la mare d'una de les noies que van morir al Madrid Arena o la lluita contra la corrupció a països com Indonèsia.

Al territori espanyol, Change.org té una presència molt important, amb (p bold) sis milions d'usuaris i un creixement ràpid. Entre els èxits que la plataforma ha aconseguit al nostre país, s'hi troba:

el d'una noia de setze anys que va aconseguir més de 100.000 signatures perquè Inditex retirés una partida de maniquins que, amb les mesures impossibles, incitaven a l'anorèxia i a d’altres tipus de trastorns.

S'ha evitat que algunes persones amb discapacitats fossin desnonades o que altres entressin a la presó quan la pena era injusta o exagerada. 

Una petició va paralitzar el tancament de la unitat de cirurgia cardíaca de l'hospital maternoinfantil de Gran Canària, que obligava als nens a fer un vol de dues hores i mitja per ser atesos.

Una altra protesta pels preus dels llibres de text va recollir amb èxit 295.000 signatures per facilitar-ne la reutilització i potenciar els bancs de llibres de text.

La promoció d'una llei contra el maltractament animal a Galícia.

 

A més a més, Espanya és el primer país que disposa de pàgines verificades en aquesta plataforma: ara les empreses i les personalitats polítiques podran tenir el seu perfil a la xarxa perquè els usuaris els facin arribar directament les seves propostes.

Ben Rattrey

Com afirma el fundador de Change.org, Ben Rafftey, «Més enllà de les solucions, és important que també la comunicació sigui fluïda, que els que decideixen sentin la pressió dels consumidors».

Les plataformes d'activisme en línia basades en la petició de suport o de signatures són una eina amb la qual propagar canvis de millora per a la societat i fer-los visibles. És un mecanisme de protesta amb el qual no es vulnera la Llei.

A més a més, el sistema de recollida de signatures proporciona dades rellevants respecte de la quantitat d'implicats en aquestes peticions, tot i que també es requereix l'ús de les dades per justificar la demanda.

Totes aquestes dades contrastades amb fonts oficials aporten veracitat i autenticitat al discurs, el fa més creïble. Les dades, tant quantitatives com qualitatives, són imprescindibles per argumentar les nostres demandes, peticions, reivindicacions, propostes, etc.

final d'unitat 2

Felicitats!

Has finalitzat amb èxit la unitat 2.
Ja pots passar a la part pràctica.

Descobreix la part pràctica

Benvingut/da a l’espai docent de BigData!

Aquí trobaràs tots els recursos necessaris per aplicar el programa a l’aula.

Programa BigData

Nivell educatiu recomanat:

3r. i 4rt. d’ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà.

Objectius didàctics:

  1. Desenvolupar una actitud activa, crítica i realista envers les tecnologies i els mitjans tecnològics.

  2. Reconèixer la presència de les dades digitals a la nostra vida, com també les implicacions que hi tenen.

  3. Conèixer procediments d’extracció i processament de dades per generar coneixement i participar en la societat.

Competència clau:

BigData contribueix de manera directa i específica al desenvolupament de la competència digital.

Itineraris d’aplicació:

  • Reduït: 9 sessions*

  • Mitjà: 12 sessions*

  • Complet: 21 sessions*

*Cada sessió té una durada aproximada d’1 hora lectiva

Materials

  • Presentació del programa educatiu BigData: coneix tots els elements clau sobre el disseny del programa i organitza les classes. | Descarrega

  • Guia de capacitació per aplicar el programa: et proposem tres escenaris i tres itineraris per aplicar el programa a l’aula, a més de recomanacions sobre metodologies pedagògiques per dur-lo a terme. Tria el que s’adapti més a les necessitats de l’alumnat. | Descarrega

  • Programació didàctica: descarrega’t totes les sessions i activitats per dur a terme el programa. | Descarrega