Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar la teva accessibilitat, personalitzar la teva navegació, recopilar informació estadística sobre els teus hàbits de navegació i mostrar publicitat i anuncis relacionats amb les teves preferències. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Pots canviar la configuració o obtenir-ne més informació a Política de cookies
UNITAT 1

Big data per un món més transparent

L’open data juga un paper indispensable en la nova era digital. Les administracions públiques ofereixen, cada vegada més, dades sense restriccions i obertes a la ciutadania per afavorir la seva reutilització. L’accessibilitat de les dades massives presenta, alhora, innumerables possibilitats pels ciutadans i també per les empreses i els governs. Descobreix les característiques que ha d’incorporar un portal Open data i el que pots trobar-hi. Coneix més a fons casos com el de WikiLeaks.

La “datificació” del món

0:00 / 0:00
Infografia interactiva

L’apoderament ciutadà

Les TIC són les Tecnologies per la Informació i la Comunicació. Actualment existeixen termes com TAC o TEP que inclouen conceptes com l’aprenentatge, el coneixement, l’apoderament o la participació. Els coneixes?

Píndola 1

Dades al teu abast

Administracions públiques de tot el món estan dedicant esforços a centralitzar els seus bancs de dades i oferir-los, sense restriccions, en formats fàcils d'utilitzar per tercers.

El Govern del Regne Unit s'ha convertit en un referent mundial amb el seu portal de dades obertes. El portal de dades obertes dels Estats Units també és un model a seguir pels governs de tot el món. Hi podem trobar una centena d'aplicacions mòbils desenvolupades pel propi Govern. Aquestes aplicacions ofereixen als ciutadans informació sobre transports, economia o serveis de l'Administració.

A Espanya també hi ha nombroses iniciatives de portals de dades obertes. Tanmateix, exposar les dades de manera pública no significa que les dades siguin de veritat dades obertes. El portal de dades obertes del Govern espanyol afirma haver publicat 50 gigues d'informació, però moltes dades estan en format PDF. Un PDF és un format que permet ser llegir per persones, però no per màquines. Perquè les dades siguin obertes han d'estar en un format llegible per les màquines, que en permeti la reutilització. D'aquesta manera, es poden establir comparacions, realitzar estadístiques, barems, conclusions, etc.

Un portal de dades obertes ha de complir les característiques següents:

  • La transparència en la gestió dels responsables polítics i administratius.

  • La rendició de comptes per part dels responsables de les administracions públiques, sobre com gestionen els recursos econòmics.

  • La participació dels ciutadans en els processos de presa de decisions i en el disseny de polítiques públiques.

  • La col·laboració, d'una banda, entre les administracions públiques per fer una gestió més eficaç i agilitzar processos burocràtics i, d'altra banda, entre les administracions i els ciutadans per ajudar a definir l'agenda política.

  • La tecnologia (oberta) per facilitar la participació i la col·laboració, gestionar la documentació, la informació i les dades generades, i per facilitar els fluxos d'informació, l'accés i l'intercanvi.

  • Innovació en els processos de gestió per fer-los eficients i facilitar la participació dels ciutadans i la col·laboració entre diferents administracions i entre aquestes i els ciutadans, amb l'objectiu d'innovar com a base del desenvolupament territorial sostenible.

Hi ha tres aspectes fonamentals per posar en marxa un portal de dades obertes: la implicació política prèvia, el pressupost econòmic i la posada en funcionament de recursos humans.

L'accés sense restriccions a una informació pública de qualitat a través de dades obertes ja és un principi de transparència governamental reconegut internacionalment. També és l'eix de la confiança, la participació, i la col·laboració de la societat amb els governs.

La ciutadania exigeix transparència a empreses i institucions i condemna les pràctiques poc ètiques. Per tant, els organismes no només públics, sinó també privats, hauran de trobar la manera d'obrir les seves dades als ciutadans.

Píndola 2

Dades obertes per força: el cas de WikiLeaks

L'accés a les dades públiques del govern d'un país permet als ciutadans estar més ben informats sobre les seves decisions polítiques i obre noves oportunitats d'innovació en l'ús d'aquestes dades de manera lliure i per a tothom.

Els ciutadans són cada vegada més conscients del seu dret a conèixer les accions d'un govern que suposadament els representa. La negativa d'alguns governs a fer públiques determinades accions pot provocar que algun membre intern en desacord amb les mesures filtri les dades des de dins, o que aquestes siguin piratejades des de fora i publicades de manera il·legal.

Julian Assange

L'any 2010, Wikileaks, una pàgina web fundada per Julian Assange, es va fer coneguda a tot el món per publicar una sèrie de documents que involucraven la política dels EUA i les seves operacions militars.

El cinc d'abril d'aquell any, aquest web va publicar un vídeo enregistrat a bord d'un helicòpter militar dels Estats Units que disparava contra un grup de civils al centre de Bagdad, Iraq.

Des de llavors i fins l'any 2012, Wikileaks va anar publicant informació filtrada del Govern dels Estats Units. Aquesta informació aportava proves sobre els assassinats i brutalitats que els soldats americans duien a terme a l’Afganistan i a l’Iraq, les opinions de la diplomàcia estatunidenca sobre líders mundials com Vladimir Putin o Silvio Berlusconi o les tortures i pràctiques inhumanes utilitzades a la presó de Guantánamo.

Com va aconseguir Wikileaks tota aquesta informació?

Les filtracions les va realitzar la soldat Chelsea Manning (coneguda prèviament com a Bradley Manning), que avui dia està condemnada a 35 anys de presó per revelar secrets de la superpotència, milers de pàgines d'informació i vídeos.

Quan aquesta jove analista d'intel·ligència va ser detinguda, la van recloure en aïllament absolut, sense veure la llum del sol, i fins i tot la van obligar a dormir despullada per evitar que es suïcidés al centre de reclusió militar de Quantico a Virgínia. Organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han protestat sobre aquest tracte a la soldat.

Wikileaks

També s'argumenta que la pena és molt més severa que la que han rebut altres soldats per matar civils innocents a l’Iraq o l’Afganistan o per realitzar tortures.

Però quines van ser les raons de Manning? Segons ella, el «menyspreu per la vida» amb la qual alguns soldats executaven atacs a l’Iraq o l’Afganistan i «els abusos de la guerra» dels quals va ser testimoni la van incitar a dur a terme les filtracions.

Aquest cas va obrir un debat mundial sobre el paper dels EUA i de la seva guerra contra el terrorisme i, a la vegada, va suposar un punt d'inflexió, ja que per primera vegada es va accedir a informació confidencial d'un govern com els EUA i es va fer pública.

Píndola 3

Dades que són notícia

Les dades obertes ofereixen un món de possibilitats per al periodisme, cosa que es tradueix també en benefici per als ciutadans. A través de les anàlisis de la informació i les eines per visualitzar-la, els periodistes poden identificar fets importants i comunicar les notícies de manera més eficaç.

A més a més, constitueix una bona oportunitat per al sector, que ha estat durament afectat per l'acceleració de la informació i les retallades de personal a les redaccions, conseqüència de la crisi econòmica.

A la campanya electoral estatunidenca de l'any 2012, el bloguer Nate Silver,un jove expert en estadística de 32 anys sense experiència política va predir que Obama tenia un 90,9 % de probabilitats de vèncer l'exgovernador de Massachusetts, Mitt Romney. Els diaris principals del país no estaven d'acord amb aquesta previsió i se li van tirar a sobre. Tanmateix, Silver va mantenir el seu pronòstic durant tot el cicle electoral de 2012 i va acabar encertant a tots els 50 estats. Com va ser capaç de fer-ho? Disposava de més informació que la resta? En realitat no, simplement es va dedicar a observar les dades. Va recollir informació bàsica dels votants (procedència, sexe, situació laboral...) i va crear un algoritme que li va permetre demostrar la predicció.

Després d'aquest èxit rotund en la gestió de la informació, el va contactar The New York Times, i avui dirigeix el seu propi mitjà, Fivethirtyeight, especialitzat en el periodisme de dades.

Tanmateix, el periodisme de dades no només permet predir situacions, sinó també visualitzar de manera clara fets que d'una altra manera ens passarien desapercebuts. De fet, no es necessiten dades noves per tenir una primícia, a vegades les dades ja són públiques i estan disponibles, però ningú les ha analitzat atentament ni n'ha tret conclusions rellevants.

Les dades per si soles ens diuen poca cosa. S'han de traduir, explicar i integrar en un relat. La visualització de dades també és un recurs útil no només per la mateixa anàlisi de dades, sinó per a comunicar-los d’una manera atractiva i fàcil de comprendre.

Vegem alguns exemples de periodisme de dades:

Foreign Policy

BBC

  • En aquest exemple creat per la BBC, els usuaris poden introduir el seu codi postal i comparar la qualitat del sistema de salut de la seva zona amb el d'altres regions, a banda de saber si es troba per sota o per sobre de la mitjana nacional. D'aquesta manera accedeixen a una informació que, tot i que fos pública, no estava exposada de manera tan evident i fàcil de comparar.
    http://www.bbc.com/news/health-25055444

  • El projecte España en llamas recull documents del Ministeri d'Agricultura i mostra en un mapa els incendis registrats a Espanya entre 2001 i 2010. Va ser un projecte emprès per Civio amb l'ajuda de finançament col·lectiu.
    http://espanaenllamas.es/visita-guiada/

the guardian

Píndola 4

Projectes on tu també comptes

La participació ciutadana a través de les noves tecnologies no es limita al camp de la política i de l'urbanisme.

Avui dia, qualsevol pot col·laborar amb nombrosos projectes científics en els quals l'esforç conjunt de moltes persones pot marcar una gran diferència i contribuir al coneixement i al desenvolupament de la humanitat. Però què podem aportar nosaltres a aquests projectes? En alguns casos, els científics simplement necessiten les nostres dades, però en altres podem tenir-hi un paper més actiu. Com que ara disposem de quantitats massives d'informació, el problema dels científics rau en molts casos en la capacitat de processar aquestes dades.

El projecte Planet Hunters (caçadors de planetes) de zooniverse.orgposa a disposició de qualsevol aficionat a l'astronomia dades recollides pel telescopi espacial Kepler de la NASA, amb les quals es poden descobrir nous exoplanetes, és a dir, planetes que orbiten al voltant d’una estrella diferent del Sol i que no pertanyen al sistema solar. Qualsevol persona interessada pot analitzar aquestes dades i determinar l'existència de cometes, asteroides i, és clar, planetes.

 

zooniverse

Un altre exemple és el projecte Snapshot Serengeti, una investigació que ha recollit 1.200.000fotografies que mostren la vida en llibertat de la fauna del parc del Serengueti a Tanzània. Les instantànies van ser preses per 255 càmeres trampa col·locades en un espai de 1.125 km2que disparaven en detectar moviment. Aquestes càmeres van estar en funcionament les 24 hores del dia des de l'any 2010 fins l'any 2013, i prenien tres fotografies per segon cada vegada que detectaven algun moviment. Tanmateix, a causa de la seva alta sensibilitat, el moviment de la vegetació per culpa del vent o els canvis de llum provocats pel desplaçament dels núvols també les activava, per la qual cosa es van prendre moltes més fotografies de les que eren necessàries.

Per processar aquesta immensa quantitat d'informació, el projecte va crear un joc en línia mitjançant el qual els 28.000 usuaris registrats podien anar revisant una a una les fotografies i determinant si hi apareixien animals, a quina espècie pertanyien i què feien.

Per contribuir amb el teu gra de sorra a aquests projectes, no es requereix cap coneixement específic. Alguns breus tutorials inicials t'expliquen la tasca que has de dur a terme. D'aquesta manera, amb la suma d'un petit esforç per part de tothom, la ciència és capaç d'aconseguir avenços que d'altra manera resultarien impossibles.

final d'unitat 1

Felicitats!

Has finalitzat amb èxit la unitat 1.
Ja pots passar a la Unitat 2.

Descobreix la Unitat 2